Ja és morta la meva padrina, pobreta. Tot i que feia anys que no se’n recordava de nosaltres, jo quan la veia sentadeta a la seva cadira, mai m’oblidava d’aquells berenars que ens feia durant l’estiu, i ara espero no oblidar-me d’ella, qui sap...


Ya está muerta mi abuelita, pobrecita. A pesar que hacía años que no se acordaba de nosotros, yo cuando la veía sentadita en su silla, nunca me olvidaba de aquellas meriendas que nos hacía durante el verano, y ahora espero no olvidarme de ella, quién sabe…